C/ Major, 21

Identificació i localització

• Localització: carrer Major, 21.

• Referència cadastral: 9002118YJ1690S0001FA

• Data de construcció: 1900-1910.

Descripció de l’immoble

Casa entre mitgeres, ens repetim per assenyalar que és cada una de les cases organitzades en filera enfront d’ un carrer i unides per parets laterals cegues comunes.[1]

En la façana d’aquest immoble trobem en la part dreta la ubicació de la porta, on havia d’anar una porta de fusta, encara que hui en dia veiem un accés tapiat, i en el seu lloc s’ha col·locat una porta de ferro. En la part esquerra, observem una finestra de fusta amb forjat en color negre. Damunt es mostra el número 21, l’actual, però en el seu origen deuria haver sigut el 17 del carrer Major, o així s’assenyala en la inscripció que hi ha damunt de la finestra. En la part alta de la façana hi ha un ampli forjat a mode de balcó que arreplega dos grans finestrals de fusta.

La decoració d’aquesta casa és molt interessant i particular pels adorns. Francis Ching el defineix com el motiu, accessori o detall que confereix gràcia o bellesa a alguna cosa, podent ser un afegit o formar-ne part solidària.[1]

Comencem parlant de la decoració de la zona baixa, en la qual veiem un recobriment de la façana amb morter de ciment, arena i agua, amb una distribució d’aquest material com si foren carreus. Observem detalls com és la sèrie continuada de xicotetes columnes que emfatitzen la part alta de la finestra, de la mateixa manera que l’emmarcació del número de l’immoble, a mode d’esgrafiat, vol dir la decoració gravada que talla o raspa una capa superficial de pintura o arrebossat per revelar un fons de color contrastant.[2]

Tant en la part superior com en l’inferior, trobem unes motlures còncaves a les quals s’afegeix un alt relleu o escultura, que en tots els casos mostren la talla d’uns rostres. En la part baixa és, concretament, d’àngels alats.

Dalt de la porta veiem una motlura, que no es repeteix més al llarg de la façana, potser per la importància d’aquesta peça escultòrica, n’interpretem una inicial, tal vegada una M, es presenta coronada, possiblement es tracta de l’inicial del cognom de la família que va viure per primera vegada en aquesta casa.

En la part alta de la façana tornem a observar la riquesa de l’escultura arquitectònica de la casa. Si en la part inferior veiem uns àngels alats, en la part superior de la façana se’ns mostren sis motlures còncaves més, en les quals es repeteix el rostre esculpit d’un home, potser un il·lustrat. Aquestes motlures s’inicien des del final de la façana fins al començament de les parts superiors de les finestres, així com els laterals de la mateixa façana.

A més, aquestes parts superiors de les finestres del balcó presenten unes motlures que es coneixen per diademes; és a dir, el fris ornamental gravat en relleu sobre una porta o finestra,[3] és de fusta i es veu bastant danyat pel pas del temps.

Per damunt d’aquestes diademes es presenten unes motlures allargades, decorades amb més motius decoratius, volutes en la seua majoria, encara que el motiu del fris es pot interpretar per una ornamentació de figures geomètriques repetides, diguem que es pot interpretar perquè és molt difícil diferenciar bé el dibuix que presenta per la brutícia.

Les parts superiors de les finestres mostren unes decoradíssimes motlures de coronament, rematades per l’element decoratiu amb l’adorn de fulles de palma o lligabosc col·locades en forma de raïm.

Es tracta d’una decoració molt rica per a ser escultura arquitectònica, ens recorda en certa manera a la decoració barroca en la qual estaven molt present els rostres a les escultures i l’horror vacui, que, literalment, significa: por al buit, és el farcit de tot l’espai possible a una obra d’art.

Tot i la riquesa arquitectònica i escultural d’aquesta casa, no té el valor que hauria de tindre, sense el cuidat que una casa d’aquesta presència i temps constructiu mereix. Hui en dia parlem d’una casa abandonada, en què el pas del temps no perdona i en farà el que vulga.

Dades d’interés per a la protecció de l’immoble:

Ús de l’edificació en l’actualitat: sense ús.

Estat de conservació: regular, mal.

[1] D.K CHING, Francis, 1998-2004, pàg. 12

[2] D.K CHING, Francis, 1998-2004, pàg. 12

[3] D.K CHING, Francis, 1998-2004, pàg. 16

[1] D.K CHING, Francis, 1998-2004, pàg. 48

#carrer #major #picassent #immoble #casa #arquitectura #decoració #escultura #història