Herència patrimonial

L’ experiència ens ensenya que es conserva el que es vol i aprecia, i es vol i aprecia el que es coneix. Aquesta simple comprovació hauria de mobilitzar a una societat que desitja conservar el millor de la seua ciutat per gaudir-la i perquè la gaudeixen els seus fills.[1]

Jorge. E. Hardoy (1926-1993)

I és que valorar és fer la diferència entre unes coses i altres, preferir açò a allò, elegir el que ha de ser conservat perquè presenta interès major que la resta. Diu Fernando Savater que “la tasca de valorar és l'obstinació humana per excel·lència i la base de qualsevol cultural humana. En la natura regna la indiferència, en la cultura la diferenciació i els valors”.[2]

Són les cases de més de cent anys testimonis del nostre passat i han de ser reconegudes i valorades, “com una forma de descobrir en ells la fluïdesa del temps i de proporcionar a l’home una font d’identitat personal i col·lectiva”[3]. La nostra intenció és que el veí picassentí valore i estime el seu passat, l’herència patrimonial amb la qual comptem.

Una manera de valorar és entendre el patrimoni com un vehicle de transmissió d’idees i continguts, com a mitjà de comunicació entre el passat i el present.[4]

[1] HARDOY, Jorge; GUTMAN, Margarita. Impacto de la urbanización en los centros históricos de Iberoamérica. Madrid: Editorial MAPFRE, 1992.

[2] SAVATER, Fernando. Las preguntas de la vida. Barcelona, Editorial Ariel, 1999.

[3] GÓMEZ MACEDO, María Dolores, 2010, pàg. 2.

[4] GÓMEZ MACEDO, María Dolores, 2010, pàg. 5.

#herència #patrimoni #societat #valorar #cultura #valors #cases #testimonis #passat #anaflores