Una pinzellada per la història del nostre municipi, Picassent.
- Ana Flores
- 28 abr 2016
- 3 Min. de lectura
En quin moment es formà el nostre municipi? Coneixem realment el seu origen? El que és cert és que coneixem l’ús del nostre terreny en època islàmica quan es va construir la Torre d’Espioca, l’alqueria, les muralles i part de les sèquies...
Com la gran majoria dels pobles de la comarca valenciana, els orígens de Picassent es remunten al període de dominació musulmana en què va ser una alqueria àrab. Seria conquistada per les armes cristianes per les tropes de Jaume I i posteriorment cedida, en 1237, a Rodrigo Zapata, per l’ajuda militar que havia prestat en la conquista de València, i que va convertir a aquest cavaller en el primer senyor feudal de Picassent. En els segles posteriors, pertanyeria a Pere Boïl Colom, a Galcerà Castellà, a Ramón Lladró i al duc de Mandas. Al primer terç del segle XVIII s’incorporaria al senyoriu dels marquesos d’Albaida. L’últim senyor de la vil·la seria Genaro Rabassa de Perelló, marqués de Dos Aigües, qui va mantenir la propietat fins a l’abolició dels senyorius, així en l’any 1858 donaria la vil·la als seus propis habitants. [1]
Picassent és un poble ple de costums i tradicions. Que compta amb dos símbols, l’Om i la Torre d’Espioca, dos elements que parlen del nostre passat. L’Om no està, però tot el nostre municipi gira al seu voltant, el recordem amb estima i admiració. També és la Torre d’Espioca un símbol del nostre poble, al que encara devem molt de respecte i valor.
Ens volem centrar en els esdeveniments que són de rellevància per al tema que estem estudiant, i és que hem trobat dades sobre la intenció de conservar les construccions amb un caràcter històric i artístic dins del territori picassentí, tot creant una sèrie de normes per aconseguir la preservació del patrimoni local.
Concretament, en el BIM de l’any 1982, centrat en l’urbanisme local, trobem una relació de paisatges, edificis i monuments d’interés artístic i cultura, en el qual es parlava de la protecció de béns culturals i naturals, citem textualment: «El Ayuntamiento y la Diputación de Valencia desarrollarán y completarán las previsiones de las Normas sobre protección de naturaleza y de los bienes culturales a través de un Plan o Planes especiales. Asimismo, podrán delimitar ámbitos urbanos de interés histórico, artístico, monumental o ambiental a los efectos de formar planes especiales para garantizar la protección y conservación de tales sectores».[2]
A més, en aquest BIM d’Especial Urbanisme s’afegia la intenció de formar un catàleg: «deberá formarse en el plazo de dos años a contar desde la aprobación definitiva de las Normas, un Catálogo de las construcciones o conjuntos arquitectónicos de especial interés artístico, arqueológico o típico y de los jardines, parques naturales o paisajes de acuerdo con lo previsto en la Ley del Suelo».[3] I s’assenyalava un llistat en què apareixen moltes de les cases incloses en aquest catàleg, de la mateixa manera que les masies.
Sembla que aquesta informació causà agitació entre els veïns de Picassent i va ser necessària la presentació d’una moció, per part de l’Ajuntament, sobre els edificis historicoartístics,[4] en què s’aclaria que la informació transmesa en el BIM anterior, l’especial d’Urbanisme, no era més que la mostra d’intencions i l’exposició dels possibles immobles per a protegir.
Tenim ací una mostra de la importància atorgada per l’Ajuntament a les construccions històriques, tot valorant el patrimoni local.
Com deia Macedo, el patrimoni com expressió d’una cultura és tant allò material (les cases) com el simbòlic, d’ací la importància de voler tractar i entendre als veïns que coneixen aquestes construccions.
[1] SÁNCHEZ JIMÉNEZ, Máximo, 1995, pàg. 440.
[2] Picassent BIM any IV número 15, octubre 1982, “Especial Urbanismo”, pàg. 102. “L'Ajuntament i la Diputació de València desenvoluparan i completaran les previsions de les Normes sobre protecció de naturalesa i dels béns culturals a través d'un Pla o Plans especials. Així mateix, podran delimitar àmbits urbans d'interés històric, artístic, monumental o ambiental a l'efecte de formar plans especials per garantir la protecció i conservació de tals sectors”.
[3] Picassent BIM any IV número 15, octubre 1982, “Especial Urbanismo”, pàg. 102. “haurà de formar-se en el termini de dos anys a explicar des de l'aprovació definitiva de les Normes, un Catàleg de les construccions o conjunts arquitectònics d'especial interés artístic, arqueològic o típic i dels jardins, parcs naturals o paisatges d'acord amb el previst en la Llei del Sòl”.
[4] Picassent BIM any IV, número 16, octubre 1982, pàg. 3.
Comments